Stergo: una nova eina de treball

En els temps que corren avui en dia, sembla evident que cada vegada integrem les noves tecnologies al sistema educatiu.
El mercat podem trobar diverses plataformes, que van des del moodle, que utilitzem ala nostra facultat, fins a aquest nous sistema que us presento a continuació. Aquest sistema està plantejat, amb finalitat d’afavorir la connexió família escola. Tal i com trobem a la seva web:
http://www.stergo.es
Stergo és la Plataforma Virtual Colaborativa de l'Agenda Educativa i està dissenyada per adquirir las competències d'aprendre en aprendre, l'accés responsable en la competència digital i en l'autonomia personal. Stergo no deixa indiferents en qui viuen d'una manera un altre "implicats" en la preocupació por l'èxit escolar.

• Stergo assegura la col·laboració de la família i l'escola per garantir l'èxit escolar de tots.
• Stergo servirà a més per a la implantació reeixida de las TIC a l'aula, perquè està orientada en el seu concepte i disseny en l'alumne/a.
• Stergo en persegueix un ús finalista de las TIC, desincentivant qualsevol ús addictiu, con garantia certa de privacitat i respecte que reforci l'autonomia dels alumnes.
• Stergo està pensada per facilitar a cada un las tasques que ja figuren entre les seves responsabilitats i per garantir el seu èxit: fa més fàcil, en cada un (pares/mares, alumnes/as, professors/as), complir con les seves responsabilitats (en aquest sentit es, sens dubte, una eina antiexcuses).

Stergo és abans que res una eina pedagògica. Està pensada per ser útil per a usuaris avançats de la Web 2.0 i per convertir-se en una experiència positiva per a aquelles persones que utilitzaran una eina informàtica per primera vegada. Les funcionalitats base de Stergo són:

• L'agenda individual d'alumnes i docents que es nodreix de l'horari escolar i de totes les activitats que indiquen professors i delegats i que es prescriuen a l'aula.
• Un sistema de gestió de privacitat que permet la tutela i seguiment de les activitats escolars de l'alumne per part els seus familiars i dels docents, alhora que reserva un espai de privacitat.
• Un sistema de comunicació a través de missatgeria i missatgeria instantània per a alumnes, familiars, centre i docents.
• Un espai colaborativo integrat per fòrums i blogs.
• Una biblioteca de material didàctic que es genera durant el curs escolar.

A continuació us deixo l’enllaç d’un vídeo d’una escola de Aranda de Duero el qual estan portant a terme aquest projecte.

l'evolució històrica i legislativa

A continuació exposaré una evolució històrica i legislativa de l'educació especial. Des de la primera Llei General d'Educació l'any 1970 fins a l'actualitat amb la LEC . Considero interessant a vegades fer un cop d'ull a tot el que hem avançant en 40 anys. i no només centrar-nos en les mancances.
Si ve es cert que hi ha països que ens porten un gran avantatge en matèria d'inclusió de l'alumnat amb necessitats educatives especials. hem d’emmarcar la nostra situació en el context pelític, del país. si bé és cert que els canvis ha de ser graduals. Considero que estem ben encaminat.

LLEI GENERAL D'EDUCACIÓ (1970)

• L'educació especial passa a dependre del MEC.
• Inclou tant l'atenció del deficient com del ben dotat, no com un complement sanitari, sinó des d'un tractament educatiu integral.
• La llei contempla els centres d'educació especial i les aules de suport als centres ordinaris.
• Planteja un sistema educatiu paral·lel, ordinari i especial.
• La concepció d'educació especial de la LGE té com a punt de partida el dèficit de l'alumne per als quals s'han d'establir uns objectius, una estructura i una durada diferent a la que s'estableix per a tots els altres alumnes.

DECLARACIÓ DELS DRETS DEL DEFICIENT per l' ONU (1975)

• Aquest document/declaració de principis parla del dret a la integració social del disminuït.
• No té categoria de llei però exerceix influència sobre els països que van canviant progressivament les seves mentalitats.
• La integració a l'escola ordinària és el primer pas d'aquest procés.
• S'aconsella unificar l'escola ordinària i l'especial per tal de crear una connexió eficient entre els dos sistemes.
• Els països van canviant la seva mentalitat.

(INEE) INSTITUT NACIONAL D'EDUCACIÓ ESPECIAL (1975)

• És un organisme autònom del MEC amb l'objectiu de prendre la iniciativa en l'ordenació i el futur desenvolupament de l'E.E.
• Es crea amb la finalitat d'analitzar i fer propostes sobre l'estat de l'educació especial. Hi ha un interès pel canvi, la recerca de mancanes i possibles solucions.

LA CONSTITUCIÓ (1978)

• No és un document pròpiament educatiu, però la seva aportació és que referma el dret de qualsevol ciutadà a l'educació.
• Prescriu que els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics.
• La gran importància és que a partir la Constitució és quan realment es comença a promoure una política realment integradora.

PLA NACIONAL D'EDUCACIÓ ESPECIAL (1978)

• És un document elaborat per l'INEE.
• En ell s'exposen d'una forma realista els principals problemes de l'Educació Especial i unes orientacions per donar solució als problemes plantejats.

El Pla Nacional tracta de donar uns principis conceptuals per primera vegada a escala nacional, de cara a:

- Normalització dels serveis: utilització global (tothom) d'aquests serveis dins de la integració escolar

- Sectorització: Principi d'apropament dels serveis als col·lectius que realment els necessiten

- Individualització de l’ensenyament: Atenció individualitzada segons les característiques i necessitats de cada alumne/a

- Integració educativa: Als centres ordinaris del sistema educatiu

ESTATUT D'AUTONOMIA (1979)

• Article 15: Determina la plena competència en matèria d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Circular del Departament d'Educació de la Generalitat (1981)

• El departament estableix els criteris d'actuació en el camp de l'EE en espera de la publicació de la LISMI.

LISMI - Llei d’integració social del minusvàlid (1982) ( Llei Trias)

• Llei més de tipus social que no pas educatiu malgrat té un apartat específic d’educació.
• Recull de mesures i directrius en matèria d'atenció social a les persones minusvàlides.
• Predica la integració escolar com un mitjà fonamental d'integració social.

DECRET/ REAL DECRETO (1984/85)

• Real decreto sobre l'ordenació de l'educació especial a Catalunya i a l'estat.
• Són la concreció en l'àrea educativa dels criteris apuntats a escala més general a la LISMI.

Llibre Blanc (1989)

• Reforma del sistema educatiu on s'incorpora la terminologia de necessitats educatives especials a nivell legislatiu, com a nova concepció d'educació especial.

LOGSE (1990)

• Nova llei d'ordenació del sistema educatiu.
• El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents puguin assolir dins del mateix sistema educatiu els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes.
• Per a molts és el document on es comença a parlar d'una forma contextualitzada dels alumnes amb NEE i es considera que el marc comú és el mateix per a tots els alumnes independentment de les adaptacions que fem.

Decret 75/92, 94/92, 95/1992, 223/92 (1992)

• Decret on s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments tant a primària com a secundària (l'Educació Infantil, Primària i Secundaria obligatòria) de la LOGSE

DECLARACIÓ DE SALAMANCA (1994)

L’objectiu bàsic de la Declaració de Salamanca és el d’assolir una escola per a tothom, és a dir, són els primers passos de l'escola inclusiva. Aquesta declaració dóna un marc d’acció a l’escola i ho fa a nivell internacional. Les diferents organitzacions internacionals reafirmen el compromís d’una Educació per a Tots (dins del sistema comú d'educació i es recolza el marc d’acció per a les NEE)En aquesta declaració es creu i proclama que:

- Tots els infants tenen dret a l’educació.

- Cada infant té uns interessos, capacitats i característiques pròpies.

- Els sistemes educatius han de cobrir aquestes diferencies individuals.

- Les persones amb NEE hauran de tenir accés a l’escola ordinària.

- A les escoles ordinàries la integració serà més eficaç.

Ordre 25 d'agost de 1994

• Estableix el procediment per a l'autorització de modificacions dels elements prescriptius del Currículum de l'Etapa d'Educació Infantil i de l'Educació Primària.

DECRET 299/1997 (1997)

• Actualitza la regulació de l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents. En aquest document s’actualitzen els requisits mínims que necessiten els alumnes amb NEE en els centres ordinaris i en els centres d’educació especial.
• L’objectiu principal del Decret és atendre i respondre a les necessitats educatives establint i adaptant els requisits mínims de caràcter general als centres d’educació especial i a les unitats d’educació especial integrades en centres ordinaris.

Pla Director de l'Educació Especial de Catalunya (2003)

• Realitzat pel Departament d' Educació i ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Document molt extens on s'intenta donar orientacions sobre tots els aspectes que tenen relació amb el camp de l'Educació Especial.
• Objectius:
• Donar resposta a tots els interrogants sobre l'atenció a les necessitats educatives especials de l'alumnat. La seva finalitat és plantejar els principals interrogants actuals sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb discapacitats i assenyalar vies de resposta col·lectiva.
• Facilitar fórmules tancades i totalment definides, d'aplicació a tot el territori. No vol ser un mapa de l'educació especial, sinó que vol disposar les bases que permetin anar prenent les decisions pertinents per adequar la provisió dels serveis a l'evolució de les necessitats en cada sector geogràfic.

Llei d'igualtat d'oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitats. (2003)

LOE (Llei Orgànica d’Educació)(2006)

La LOE distingeix, en matèria de NEE, la responsabilitat de l’administració: centrada en assegurar la dotació de recursos i formació i la responsabilitat del centre basada en organitzar aquests recursos i garantir la inclusió i l’accessibilitatLa llei defineix l’alumne amb NEE com aquell que requereix, per la seva escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitats o trastorns greus de conducta. En el seu contingut ens parla de:

- Els centres realitzaran les adaptacions i difersificacions curriculars precises per facilitar a tots els alumnes la consecució dels objectius establerts.

- Disposició de mestres de les especialitats corresponents i de professionals qualificats així com els mitjans i materials precisos per l'adequada atenció als alumnes amb Necessitats Educatives Especials.

- Promoció de formació de professorat relacionada amb el tractament de l'alumnat amb necessitats de recolzament educatiu.

- Possibilitat d’ampliar la permanència en l'etapa

- Acollida personalitzada

- Possibilitat d’escolaritzar en un curs inferior al que li correspondria per edat

- L’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals té la possibilitat de fer una adaptació curricular i flexible.

La llei no aporta grans novetats tot i fer 25 anys de l'últim pla Nacional. Veiem doncs, que a nivell legal ens hem estancat o no hem evolucionat d'una forma gaire notoria.

LEC (Llei d’Educació de Catalunya) (2009)

La LEC aporta una novetat pel que fa a la terminologia i un concepte més ampli que el que s'ha emprat fins al moment, parla d’alumnes amb Necessitats Educatives Especifiques que entén els alumnes amb Necessitats Educatives Especials i a més inclou dins d’aquest concepte, els alumnes d’incorporació tardana o els que tinguin necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides. L'administració educativa ha d'establiar i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.

En aquest sentit segons la LEC, s’entén per alumnes amb Necessitats Educatives Especifiques aquells que:

a) Són afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns graus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) Els alumnes amb NEE derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

Els principis generals:

- L’educació ha de ser d’igualtat i de qualitat i és un dret per a tothom.

- Responsabilització del Servei d’Educació de Catalunya que adequarà la seva acció educativa per a atendre la diversitat i les NEE.

- Potenciar la participació de les famílies a la vida escolar.

- Adaptar els espais a les persones amb discapacitat.

- Detecció precoç de les NEE i de les manifestacions evolutives que indiquin un risc de trastorn.

- Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid.

INSTRUCCIONS (2009-10) (s'elaboren per cada curs escolar)

• Les instruccions són un document que s’elabora cada curs escolar pel Departament d’Educació i tracten de l’organització i funcionament dels centres educatius de titularitat pública i privada d’educació Infantil, Primària i Especial.
• En aquest sentit es tracta de document que concreten la pràctica educativa per cada curs escolar més enllà de les lleis.

Aquest text es extret de http://wikiant10bgrup14.wikispaces.com/Tema+4.+L'Evoluci%C3%B3+hist%C3%B2rica+i+legislativa+de+l'educaci%C3%B3+especial

video sobre l'autisme

Se que aquest blog principalment està adreçat a les dificultats d'aprenentatge. Però avui m'han passat aquest video d'una nena que narra com és el seu germanet que te autisme. I m'ha agradat com esta enfocat i com troben la manera de comunicarse.!!

Es curtet i us recomano que le mireu si teniu una estoneta. Si tenim en compte que 1 de cada 150 infants és autista, ens en trobarem uns quants a les nostres aules. Intentem entendre'ls i ajudar-los.

Els prerequisits.... encara??

Els prerequisits.... encara????

Si ens posem a revisar bibliografia especialitzada en el tractament de la dislèxia i en la intervenció de moltes de les dificultats d’aprenentatge trobarem que la majoria de treballs ens basen en els anomenats prerequisits. A continuació intentaré fer un breu resum de que son, quines classes hi ha, i el meu punt de vista.
Els prerequisits són les habilitats o capacitats que tradicionalment es suposa que cada nen ha de tenir assolides abans d’aprendre a llegir i escriure.
Els requisits són els següents:

• Situació i seqüència en l’espai i el temps: Consisteix en treballar les nocions espai-temporals. Com per exemple, ordenant vinyetes d’una història, dibuixant mitjançant les ordres damunt de, sota de, completar dibuixos...

• Lateralització: És el predomini d’una part del nostre cos i és necessari que estigui ben definida per situar-nos a nosaltres mateix en el propi espai, així com també els objectes.
  Els exercicis més característics són tots de l’estil de senyalar els dibuixos que mirin a la dreta, o bé, pintar l’objecte que està més situat a l’esquerra...
  
  
• Consolidació de l’esquema corporal: Els exercicis més característics d’aquest requisit és completar parts de figura humana, fer un trencaclosques del mateix tema...
  
  

• Capacitat d’atenció: Tota activitat requereix atenció, però els exercicis que predominen són dels de l’estil passatemps: les set diferències, fer series, buscar un objecte diferent dins de molts iguals...

• Memòria: Es pot treballar tant de manera visual com auditiva. En la primera poden memoritzar una imatge i després reproduir-la, o per exemple, un realitzar un “memory”. En la segona se’ls explica un conte o narració i posteriorment se’ls hi fan preguntes.

• Percepció visual: Es treballa la forma, els tamanys, ordenar del més gran al més petit...
  

• Aspectes motrius: Es tracta de treballar la coordinació ull – mà, la motricitat fina i el traç. Aquesta es pot dur a terme pintant, resseguint, retallant, fent servir el punxo,...

• Coneixement del codi: S’intenta treballar les lletres aïlladament, com per exemple les vocals. Se’ls fa pintar lletres, fer-les amb plastilina, o buscar paraules que comencin per aquesta.

• Llenguatge oral: Consisteix en estimular el llenguatge oral, mitjançant activitats com el joc, els contes,...

Evidentment aquests prerequisits són importants, però no els únics que han d’assolir. Hi ha altres factors que influeixen com ara el model lector, l’entorn, les vivències personals, etc.

Després d’analitzar les diferents fitxes es proposen per a treballar els prerequisits, adreçats a alumnes amb dificultats d'aprenentatge en la lectoescriptura he tret unes conclusions generals que són les següents:

• Serveixen per a la prevenció: Podría anomenar aquest tipus d’activitats com activitats preventives de cara a possibles alteracions en el procés lector i escriptor.
  En cap de les activitats observades s’introdueix la paraula escrita. En tots els casos s’ha d’assenyalar, pintar, encerclar, dibuixar el recorregut entre d’altres.


• Molt infantilitzades: Es centren molt en l’activitat demanada; no s’observen elements distorsionadors com per exemple colors, lletres dibuixos aliens al que seria l’activitat en si.
• Moltes són activitats sense sentit: Realitzo aquesta afirmació al basant-me en que les activitats normalment no estan contextualitzades; si observéssim el llibre d’on hem extret cada fitxa ens n’adonaríem que no existeix un fil conductor entre elles.
• A certa edat aquest tipus de làmines no són necessàries: normalment serveixen per introduir al nen en el món de la lecto-escriptura; arribat a certa edat aquestes ja no resulten necessàries; i no són favorables per al desenvolupament intel·lectual del nen.
  

Quina lletra utilitzo?

Una pregunta tan senzilla com:

Quina lletra utilitzo?
Pot tenir molta mes importància de la que ens pensem. Sobre tot quan tractem amb alumnes amb dificultats d’aprenentatge; i concretament quan parlem d’alumnes amb dislèxia.
Navegant per la xarxa he trobat aquest bloc d’una tipògraf , el qual ha dissenyat una tipografia específica per aquelles persones que presenten dislèxia. Ha estudiat aquelles errades més freqüents i les ha intentat solventar amb el disseny d’una nova lletra.
Aquesta tipografia te per objectiu desenvolupar un sistema tipogràfic adaptat a la fisiologia de lectura i de manera particular en els nens i nenes que presenten dislèxia.
Aquesta lletra pretén diferenciat aquelles lletres que les persones amb dislèxia perceben amb majors dificultats degut a la confusió estàtica, mitjançant la manipulació de la forma i la contraforma. Un bon exemple òptic és el dels signes b/d/q/p.
Una altra de la característica d’aquesta lletra és la inclinació de dos graus , la qual pretén reforçar el sentit natural de la lectura esquerra – dreta.

Una altre característica interessant es que si es col·loquen els caràcters emmirallats, trenquen completament la forma de la paraula, el que deixa en evidència el possible errors de percepció com per exemple en el cas de la “b”.

Totes aquestes i moltes mes curiositats les podrem trobar a la l’adreça següent:
http://www.tercermundo.ws/jaguatelevisor/sarakanda-una-tipografia-para-ninos-y-ninas-con-dislexia/

Pla director de l'educació especial de Catalunya

El Pla director de l'Educació Especial a Catalunya (2002). És l’últim document aprovat a Catalunya sobre educació especial. Es crea amb la finalitat de ser un intrument per millorar la calitat educativa dirigida als alumnes amb necessitats educatives especials. I pretén treballar en la línea de la normalització.
Es basa en els principis de, Normalització, integració, inclusió, individualització, participació del pares, sectorització, atenció a la interdisciplinaritat i d’optimització de serveis.
En la fase d’aplicació d’aquest pla dedica un apartat a suports educatius específics, enumera la varietat de professionals que intervenen en l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

• Organs de mediació i resolució de conflictes, format per professionals que intenten mediar entre els pares i professionals.
• Creació de CREE (Centre educatiu especial i proveedor de recursos educatius específics). Els centres d’Educació Especial s’aniran convertin en CREE però seguiran sent centres educatius però només per aquells que tinguin discapacitats greus.
• PEI (plans educatius individualitzats) On s’ha d’identificar què necessita l’alumne amb necessitats educatives especials. I que tot el que necessiti estigui previst i organitzat.
• Itineraris escolars que son el camí que va seguir un alumne durant la seva escolaritat i que ha d’estar subjecte a revisions periòdiques.
  

Podeu consultar el pla director en el següent enllaç:
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_31156314_1.pdf

Informe Warnock 1978

“si el alumno no puede aprender por el camino en el que se enseña. El docente debe enseñar atendiendo al camino por el que el alumno aprende”

Quan parlem de la legislació referent a les dificultats d’aprenentatge. No podem passar per alt el primer informe en el qual va aparèixer el concepte de Necessitats educatives especials. Aquest informe és l’anomenat Informe Warnock. (enllaç rsum de l'informe)
Aquest informe va parèixer a Anglaterra el 1978. I fa un estudi sobre les persones amb discapacitat. Aquest estudi fou revolucionari ja que fins a les hores només es tenia en compte les persones amb deficiència (2% de la població) i aquest, va més enllà, i te en compte les dificultats d’aprenentatge (20% de la població). És a dir, passa de contar les persones amb deficiència 2% a contar les persones amb dificultats d’aprenentatge 20%
Quan parlem de deficiència, ens referim a un entorn medico – sanitari; mentre que quan parlem de dificultats d’aprenentatge en referim a un entorn educatiu. Les dificultats d’aprenentatge no és igual a deficiència. Això afecta al tipus d’ajuda que ha de rebre.
El 1978 apareix el concepte de necessitats Educatives Especials. Aquest concepte està centrat no el tipus o grau d’afectació de la deficiència sinó en el tipus de resposta que ha de rebre.
Les repercussions d’aquest informe arriben fins a les conceptualitzacions actuals. A continuació enumeraré una sèrie de repercussions que van influir en el replantejament de les Necessitats Educatives Especials a partir de l’informe Warnock. Descrites per Marchesi i Marin (1990)
La consideració dels trastorns en desenvolupament, i en particular de la deficiència, més relacionats amb factors ambientals que amb les constitucionals.

• La nova perspectiva que centra les dificultats de l’alumnat en processos d’aprenentatge.
• Nous procediments d’avaluació més centrats en els processos d’aprenentatge i les ajudes necessàries que en les categories de les deficiències.
• El major nombre de professionals experts en l’educació general i en l’especial.
• L’accés a les escoles ordinàries de tota classe d’alumnat que requereixi ser ensenyat.
• El concepte i la realitat de fracàs escolar.
• Les crítiques als resultats dels centres especials i l’augment d’experiències educatives d’integració.
• La corrent de normalització de tots els serveis en els països desenvolupats.
• La major sensibilitat social a una educació no segregadora.