Informe Warnock 1978

“si el alumno no puede aprender por el camino en el que se enseña. El docente debe enseñar atendiendo al camino por el que el alumno aprende”

Quan parlem de la legislació referent a les dificultats d’aprenentatge. No podem passar per alt el primer informe en el qual va aparèixer el concepte de Necessitats educatives especials. Aquest informe és l’anomenat Informe Warnock. (enllaç rsum de l'informe)
Aquest informe va parèixer a Anglaterra el 1978. I fa un estudi sobre les persones amb discapacitat. Aquest estudi fou revolucionari ja que fins a les hores només es tenia en compte les persones amb deficiència (2% de la població) i aquest, va més enllà, i te en compte les dificultats d’aprenentatge (20% de la població). És a dir, passa de contar les persones amb deficiència 2% a contar les persones amb dificultats d’aprenentatge 20%
Quan parlem de deficiència, ens referim a un entorn medico – sanitari; mentre que quan parlem de dificultats d’aprenentatge en referim a un entorn educatiu. Les dificultats d’aprenentatge no és igual a deficiència. Això afecta al tipus d’ajuda que ha de rebre.
El 1978 apareix el concepte de necessitats Educatives Especials. Aquest concepte està centrat no el tipus o grau d’afectació de la deficiència sinó en el tipus de resposta que ha de rebre.
Les repercussions d’aquest informe arriben fins a les conceptualitzacions actuals. A continuació enumeraré una sèrie de repercussions que van influir en el replantejament de les Necessitats Educatives Especials a partir de l’informe Warnock. Descrites per Marchesi i Marin (1990)
La consideració dels trastorns en desenvolupament, i en particular de la deficiència, més relacionats amb factors ambientals que amb les constitucionals.

• La nova perspectiva que centra les dificultats de l’alumnat en processos d’aprenentatge.
• Nous procediments d’avaluació més centrats en els processos d’aprenentatge i les ajudes necessàries que en les categories de les deficiències.
• El major nombre de professionals experts en l’educació general i en l’especial.
• L’accés a les escoles ordinàries de tota classe d’alumnat que requereixi ser ensenyat.
• El concepte i la realitat de fracàs escolar.
• Les crítiques als resultats dels centres especials i l’augment d’experiències educatives d’integració.
• La corrent de normalització de tots els serveis en els països desenvolupats.
• La major sensibilitat social a una educació no segregadora.