Pensant en els altres

L’altre dia vam veure a classe de dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica in reportatge de 60 minuts que es titulava “pensant en els altres”. Aquest documental havia fet un seguiment de tot un curs d’un mestre es una escola del japó. I la veritat es que valia la pena veure com resolia els conflictes aquest docent.
El tutor començava el primer dia de curs dient que l’objectiu d’aquell curs era el de ser feliç i ser-ho realment. I es a partir d’aquesta premissa que els alumnes comencen a treballar.
La primera tasca que desenvolupen i que s’allargarà al llarg de tot el curs son “les cartes als quadern” . Aquest activitat consistia en que els alumnes escrivissin cada dia una carta en un quadern. I cada dia tres companys la llegirien en veu alta davant dels seus companys. Vam veure que la majoria de cartes s’hi podien llegir paraules coma rara. Alegria tristesa, gratitud.
El documental narra que us dia un alumne de l’aula es va ausentar durant uns dies, i que els seus companys estaven molt preocupats per ell. Quan va tornar va dir que era perquè la seva àvia s’havia mort. Aquest alumnes va narrar tot el funeral de l’àvia en la seva carta al quadern. Aquest alumne va vol compartir-ho amb la resta de companys. Aquests a l’hora comencen a recordar la pèrdua de sers estimats per ells, comencen a intervenir a entendre com se sent el company i fa que molts d’ells acabin plorant. En tutor aprofita aquest fer per treballar sobre l’empatia dels alumnes.
Segons el tutor comenta que es molt important aprofitar totes les oportunitats perquè els alumnes expressin la seva personalitat individual. I cada nen ha de firmar els seus punts forts i els dels seus amics.
Al llarg del documents s’observen diferents situacions d’aula habituals; com per exemple un company de classe que és objecte de burla per la resta de companys degut a les seves males notes. A partir d’aquesta premissa veiem com el tutor fa un treball amb els alumnes i el fa reflexionar fins que aquesta acaben raonant que es culpa de tots, perquè ho haguessin pogut impedir i no han fet res per fer-ho.
Un darrer cas es dona a partir d’un alumnes que no para de parlar en tota la classe, desprès de ser avisat pel professor vàries vegades; el docent el castiga sense poder assistir a la part final d’una activitat que, els alumnes de manera cooperativa havien dissenyat un projecte per fer una barca i just era el dia de provar-la.
Quan el mestre castiga a l’alumne sense poder anar a provar la barca, de seguida els seus companys reacciones demanat al professor que siusplau que deixessin al company participar el¡n la part final del projecte, que havia treballat igual que els altres. Els seus companys van parlant amb el professor i tots ells van reflexionant amb diferents argumentacions: no es just perquè ell ha treballat cada dia en el projecte i per un dia no es pot quedar sense provar la barca; no es just perquè ell ha parlat i el càstig ha d’estar relacionat amb el que ell ha fet no es pot quedar sense provar la barca....
En definitiva crec que el visionat d’aquest vídeo es molt interessant, ja que s’observa relació entre conflictes a l’aula i l’educació emocional. Trobo que es un reportatge gràfic, enriquidor i motivador, o es veu que realment és útil el treball de l’educació emocional.

Aquí us deixo l'enllaç a la primera part que podreu trobar al youtube!!

espero que us agradi. a mi em va agradar moltíssim!!!

Escuela de padres en apuros

La setmana passada vam iniciar el quart mòdul, que tracta sobre els trastorns del comportament.
I en aquesta primera intervenció he volgut fer-vos ressò d’aquest programa que emet televisió espanyola, jo alguna vegada ho havia vist als migs dies però sembla que ara l’han passat als dissabtes al matí.. EL programa en concret es diu “escuela de padres en apuros” i tracten de solucionar que els pares poden tenir amb els seus nens aplicant tècniques directament als pares.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091205/escuela-padres/643730.shtml

En el següent vídeo us convido a mirar el primer cas d’un nen que la seva mare es queixa del mal comportament i on el professional deriva que es tracta d’ansietat degut al divorci dels seus pares. En aquest cas el professional aplica una tècnica directament als pares.Amb aquest vídeo vull demostrar que no sempre es necessari actuar directament sobre el nen conflictiu. Sinó que moltes vegades el rerefons del “mal comportament” es troba en la inexperiència dels pares.

Montserrat Fons Esteve: Llegir i escriure per viure: alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l’aula

En aquesta nova entrada, realitzaré un breu resum d'un llibre molt interessant que tractava el tema de l'alfabetització. I aprofitant el tema que en tractava a classe després d'una pràctica en la que vàrem visualitzar un vídeo, el qual aprofitava diferents situacions en les quals es treballava el diàlegs i la interacció amb l’alumnat.
Considero, com a lectora, que aquest llibre te una base bastant similar, i en el qual aprofita la interacció i les necessitats de comunicació entre els alumes per treballar, ja sigui el llenguatge oral com el llenguatge escrit.
A banda, sempre es bo llegir llibres de bones pràctiques ja que, personalment els considero com una brisa d’aire fresc, ajuden a crear nous punts de vista , i et proporciones idees que poden afavorir a l’alumnat, amb el que treballes.

Montserrat Fons Esteve: Llegir i escriure per viure: alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l’aula (1999) La galera. Deixeu-los llegir.

L’autora fa un repàs a la teoria, des de la manera com s’adquireixen els aprenentatges significatius, un repàs sobre els diferents nivells d’escriptura (Teberosky)...
En un segon capítol es centra el la interacció pedagògica: seqüenciació didàctica, el paper del mestre, l’organització social, del temps, de l’espai, dels materials, dels continguts i dels criteris d’avaluació.
Finalment arribem al tercer capítol que son propostes didàctiques a l’aula. I que el divideix en tres tipus: propostes d’ús pràctic, propostes d’ús científic i el darrer apartat propostes referides a l’ús literari del llenguatge.

En definitiva com ja he dit es un llibre prou interessant sobre tot per aquells docents que es situen a les edats primerenques, on l’alumne s’inicia en el procés de lecto- escriptura.

"Els nens amb necessitats educatives especials estan millor en escoles per a ells"

Fruit de la intervenció que el professor va fer en una entrada que tractava sobre l’informe Warnock, en aquest mateix bloc, m’he documentat sobre que en pensa en l’actualitat la senyora Mary Warnock, respecte a la integració escolar.
I en una web sobre aplicacions educatives: articles d’educació pera pares, professors i alumnes he trobat el següent article que us he traduït en català

Els nens amb necessitats especials estan millor atesos en escoles per a ells.
Mary Warnock, que va defensar la integració dels nens discapacitats en les escoles normals, reconeix que ha estat un fracàs. 15-06-2005.
La qüestió de si els nens discapacitats haurien d'estudiar en escoles especials o integrar-se en les escoles ordinàries ha estat motiu de debat a Gran Bretanya com en altres països. La legislació adoptada pels laboristes en 1997 va afavorir la seva integració en les mateixes escoles que els altres alumnes. Ara la baronessa Mary Warnock, la pedagoga l'informe de la qual va ser decisiu perquè el govern adoptés aquesta política, pensa que la mesura ha estat un fracàs i que caldria abandonar la integració.
Warnock ha publicat un informe en el qual sosté que “si bé la inclusió és un ideal per a la societat en general, no sempre és un ideal per a les escoles”. En el cas dels nens amb necessitats especials la integració escolar no ha funcionat i cal reconèixer-lo. Nens vulnerables amb greus problemes poden quedar aïllats en les grans escoles normals. En canvi, en les escoles especials més petites troben un ambient més tranquil i atent a les seves necessitats personals.

Aquest canvi de postura es produeix en un moment que moltes escoles especials estan lluitant per la seva supervivència. En Gran Bretanya hi ha 1.148 escoles especials, però han tancat 91 des de 1997. La llei vigent establix que un nen discapacitat ha de ser educat en una escola normal, tret que els pares desitgin altra cosa o que la seva integració pugui suposar una interferència en l'educació d'altres nens. Un portaveu del govern laborista ha explicat que el nombre de places en les escoles especials ha baixat lleugerament, degut sobretot a la reorganització o fusió d'escoles.
Graham Barton, portaveu de la Lliga d'escoles especials, s'ha congratulat amb el canvi d'opinió de Warnock: “La inclusió s'ha utilitzat pels polítics com la panacea políticament correcta , però milers de pares saben que se'ls ha venut una falsa il·lusió, i que els seus fills, els quals més ajuda necessiten, han sofert en les escoles normals” (“Daily Telegraph”, 9-06-2005).
Warnock proposa un canvi en l'estatut i els objectius de les escoles especials. Actualment, diu, el seu ús està limitat als nens amb major discapacitat. Les hi considera poc més que centres de dia o hospitals, amb instal·lacions educatives. En el seu lloc proposa un sistema d'escoles especials que serveixin a variades necessitats, incloses les dels nens autistes, en un ambient més adequat per a nens emocionalment vulnerables.

Aprendre junts per viure junts

Aprendre junts per viure junts
Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya. Aprendre junts per viure junts: pla d'acció 2008-2015. Barcelona: Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya, 2009

A la web del departament troben la seguent descripció que en fa sobre el present document,

Descripció:
Pla amb l'objectiu d'avançar en l’escolarització d’alumnat amb discapacitat en centres ordinaris juntament amb la resta d’alumnes, de manera que els nens i les nenes puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats mitjançant la relació diària amb els companys i companyes.

buscant per internet he trobat a la seguent web un breu esquema resum de les aportacions d'aquest nou pla i que us trasllado a continuació:

Objectius del Pla:

• Definir mapa recursos
• Avançar en l'escolarització
• Impulsar metodologies que afavoreixen la participació de tot alumnat.
• Avançar amb la coordinació interdepartamental per a l'atenció integral de l'alumnat.
• Optimitzar recursos de suport.

Característiques centre educatiu / Característiques de l'atenció a la diversitat de l'aula:

• Estructura flexible
• Adaptar currículum a qualsevol situació (tant a nivell de recursos de suport, com a centre,...); és a dir, en tots els sentits: horaris, matèries,..
• Ensenyament col·laboratiu. Docència col·lectiva.
• Docència Compartida.
• Criteris compartits, Avaluació conjunta.
• Abarcar tota l'atenció de l'alumnat en TOTA la seva escolaritat (any rera any, amb una continuitat i coordinació).
• Que existeixi una coherència, conservar metodologies, avaluacions, que sigui PERMANENT.

Escolarització a les diferents etapes

• Etapa 0-3: Etapa de ple desenvolupament. Plasticitat. Intervenció CDIAP per estimular al màxim els qui tenen certes dificultats perquè estan en època de plasticitat i això serà benefici per ells per de cara en endavant. Com més tard tractem la dificultat o problema, pitjor serà, perquè això s'ha de diagnosticar i tractar el més aviat possible. És molt important, doncs, en aquesta època, la intervenció de qualsevol resta que sigui (resta auditiva, de visió,...). Si no estimulem la oïda o la vista, s'acabarà perdent (amb un nen amb sordesa,...). D'aquí ve la importància de l'estimulació perquè si no es treballa aviat es perd.

• Etapa: 3-6: 2 grups: 1) alumnat del centre ordinari; 2) centre especial però en mides de poder entrar en un centre ordinari.Bàsicament, però, abans sempre es demanava que fins l'últim moment estigui al centre ordinari. Cada nen és cada nen i sempre s'ha de mirar quina és la millor formula d'escolarització de l'alumne. Les evolucions també són diferents; per exemple, pot començar en un lloc i acabar en un altre. I la decisió de la familia també hi influeix molt. Cal pensar en l'escolarització però conscient de la seva evolució i mirar en cada moment i en cada cas (que potser un any és aquí i l'altre allà).
  
• USE: no diagnostiquen. Són unitats de suport. En centres de 8 alumnes com a màxim. Alumnes amb trastorns de comportament. La última decisió és pels pares (tant per una banda com per l'altre), però un pare conscient sempre es deixa dirigir i aconsellar.

Recursos personals de Suport CAD, CEE, SEZ, CERDA, CERC, CDIAP, EAP, USE (p.28)