Pensant en els altres

L’altre dia vam veure a classe de dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica in reportatge de 60 minuts que es titulava “pensant en els altres”. Aquest documental havia fet un seguiment de tot un curs d’un mestre es una escola del japó. I la veritat es que valia la pena veure com resolia els conflictes aquest docent.
El tutor començava el primer dia de curs dient que l’objectiu d’aquell curs era el de ser feliç i ser-ho realment. I es a partir d’aquesta premissa que els alumnes comencen a treballar.
La primera tasca que desenvolupen i que s’allargarà al llarg de tot el curs son “les cartes als quadern” . Aquest activitat consistia en que els alumnes escrivissin cada dia una carta en un quadern. I cada dia tres companys la llegirien en veu alta davant dels seus companys. Vam veure que la majoria de cartes s’hi podien llegir paraules coma rara. Alegria tristesa, gratitud.
El documental narra que us dia un alumne de l’aula es va ausentar durant uns dies, i que els seus companys estaven molt preocupats per ell. Quan va tornar va dir que era perquè la seva àvia s’havia mort. Aquest alumnes va narrar tot el funeral de l’àvia en la seva carta al quadern. Aquest alumne va vol compartir-ho amb la resta de companys. Aquests a l’hora comencen a recordar la pèrdua de sers estimats per ells, comencen a intervenir a entendre com se sent el company i fa que molts d’ells acabin plorant. En tutor aprofita aquest fer per treballar sobre l’empatia dels alumnes.
Segons el tutor comenta que es molt important aprofitar totes les oportunitats perquè els alumnes expressin la seva personalitat individual. I cada nen ha de firmar els seus punts forts i els dels seus amics.
Al llarg del documents s’observen diferents situacions d’aula habituals; com per exemple un company de classe que és objecte de burla per la resta de companys degut a les seves males notes. A partir d’aquesta premissa veiem com el tutor fa un treball amb els alumnes i el fa reflexionar fins que aquesta acaben raonant que es culpa de tots, perquè ho haguessin pogut impedir i no han fet res per fer-ho.
Un darrer cas es dona a partir d’un alumnes que no para de parlar en tota la classe, desprès de ser avisat pel professor vàries vegades; el docent el castiga sense poder assistir a la part final d’una activitat que, els alumnes de manera cooperativa havien dissenyat un projecte per fer una barca i just era el dia de provar-la.
Quan el mestre castiga a l’alumne sense poder anar a provar la barca, de seguida els seus companys reacciones demanat al professor que siusplau que deixessin al company participar el¡n la part final del projecte, que havia treballat igual que els altres. Els seus companys van parlant amb el professor i tots ells van reflexionant amb diferents argumentacions: no es just perquè ell ha treballat cada dia en el projecte i per un dia no es pot quedar sense provar la barca; no es just perquè ell ha parlat i el càstig ha d’estar relacionat amb el que ell ha fet no es pot quedar sense provar la barca....
En definitiva crec que el visionat d’aquest vídeo es molt interessant, ja que s’observa relació entre conflictes a l’aula i l’educació emocional. Trobo que es un reportatge gràfic, enriquidor i motivador, o es veu que realment és útil el treball de l’educació emocional.

Aquí us deixo l'enllaç a la primera part que podreu trobar al youtube!!

espero que us agradi. a mi em va agradar moltíssim!!!