Aquesta entrada fa referència al rtena del treball de la cohesió social en les escoles. Per al treball d'aquest temàtica existteixen diferents recurso que ens ofereixen diferents maneres de treballar-ho.
A continuació us deixarè un article d'en Cesc Notó, que va publicaf la revista Guix 294
Competència social, programes de prevenció de conductes negatives.
A vegades ens plantegem alguns ensenyants si som nosaltres en els centres educatius qui hem de donar aquesta formació. Si som nosaltres els responsables socials d’aconseguir que els nens, nenes, nois i noies siguin competents per poder donar respostes positives als problemes amb els que es troben i es trobaran.
Penso que els responsables d’aquesta formació han de ser fonamentalment les famílies, és més, que socialment hem d’ajudar a posar els recursos i les condicions perquè les famílies puguin fer aquesta tasca el millor possible.
Si són les famílies els responsables, s’entén que en els centres educatius no hem de fer res per ajudar a que les persones siguin competents?. No. No vol dir això, vol dir que no hem d’assumir la responsabilitat en solitari, vol dir que hem de fer saber que podem ajudar, que hem d’ajudar a les famílies a aconseguir un dels objectius més importants que tenen.
Més d’una vegada he sentit dir a ensenyants que si ens dediquem a fer aquesta formació, de la que no som especialistes, no podrem acabar el programa. Com si fossin coses incompatibles, ens dediquem a fer una cosa o l’altre. El contingut curricular, penso que està pensat per ajudar a fer als alumnes capaços que tinguin les suficients destreses, capacitats i continguts que els permetin ser uns ciutadans autònoms. Dit d’una altre manera no podem oblidar quin objectiu tenim, les matèries o assignatures són l’estri que fem servir per aconseguir aquest objectiu. Per ajudar a l’alumnat a ser competents socialment ens cal treballar amb continguts, però aquests són una de les eines a utilitzar, de cap manera podem posar aquestes eines, els continguts, com a la finalitat del procés ensenyament aprenentatge.
Podem treballar en els centres educatius en l’ajuda a les famílies per la millora de les competències socials dels seus fills i filles?. Crec que no només podem, sinó que hem de treballar en aquesta línia. Per un costat per ajudar a compensar desigualtats socials i per l’altre per que ajudar als alumnes a millorar les seves competències és també una manera per que millorin els seus rendiments en les matèries curriculars.
Un dels aspectes relacionats amb les competències socials és la millora de les capacitats cognitives, la millora en els processos de pensament. El aprendre a reflexionar, a analitzar, a diagnosticar, a valorar, a planificar i a actuar, que són eines de gran utilitat en totes les matèries. És més, les matèries ens faciliten una bona excusa on poder exercitar aquests processos de pensament. Pocs ensenyants no aprofiten les seves classes per treballar aquests aspectes, molts d’una forma intuïtiva, sense donar-hi massa importància.
En resum l’entrada de la competència social en els centres educatius, no crec que sigui un encàrrec més a fer a l’escola com pot ser: l’educació vial, l’educació per la salut, l’educació sexual,... Crec que la competència social ja formava part del nostre encàrrec i ja la majoria d’ensenyants hi treballàvem.
L’avantatge de tenir un programa de competència social en els centres és que permet la coordinació entre totes i tots de manera que compartim el mateix llenguatge, processos, visions, etc. aconseguint així una gran rendibilitat de les accions individuals que cada ensenyant fa.
En els diferents seminaris que fem des de l’equip de convivència de l’ICE de la UAB d’una manera o altre els continguts del programa de competència social s’hi inclouen.
Parlar del programa de competència social a Catalunya vol dir parlar del programa del Manuel Segura, Margarita Arcas i Juani Mesa. Autors del programa fet a Canàries que el Departament d’Ensenyament ha traduït i a divulgat, oferint formació i seguiment de la seva experimentació.
Per fer-ho s’ha convidat als autors a preparar formadors que pugessin generalitzar la formació a mestres i professors interessats. Es va fer un grup de formadors de secundària i un de primària. Que juntament amb el Manuel Segura i la Margarita Arcas varem dissenyar uns cursos de formació, gestionats directament des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En aquest moments aquesta formació s’ha traspassat als ICEs de les diferents universitats.
Abans d’aquest programa evidentment que ja es feien coses, fins hi tot programes com el de Prosocialitat que coordinava en Robert Roche de la UAB. i altres programes i experiències d’ensenyants amb vinculació amb les universitats o sense. Però ens centrarem en el Programa del Segura per ser el que el departament d’ensenyament va adoptar i ha intentat generalitzar.
El programa de competència social està pensat per poder treballar tant a primària com a secundària, amb estructures diferents i diferents materials però amb la mateixa filosofia. El terme “competència” cal entendre’l en el sentit de capacitat de relació; no, de competitivitat.
Per explicar el programa he extret els paràgrafs que m’han semblat més significatius de la justificació i presentació del propi programa.
El programa té dues característiques clares:
Es centra en allò que és interpersonal, en l’àmbit relacional, en els problemes de convivència (a secundària s’hi inclouen la delinqüència i la droga, però no es limita només a aquests aspectes) i en la manera de resoldre’ls.
Parteix d’un enfocament decididament cognitiu, que ha demostrat ser molt més eficaç que l’enfocament conductista tradicional, sobretot quan la situació familiar, cultural i ambiental de l’alumnat impedeix controlar variables tan importants com la televisió, l’entorn familiar, l’ambient del carrer, etc. El nostre objectiu és aconseguir que l’alumnat arribi a relacionar-se de forma positiva, encara que l’entorn no li sigui favorable. Això es pot aconseguir amb un enfocament cognitiu que tingui en consideració les habilitats socials i la maduració moral.
El programa de Competència Social consta en el seu conjunt dels materials de treball següents:
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1. DECIDEIX TU, en tres versions corresponents als 7, 8 i 9 anys. Ensenya a controlar les accions personals mitjançant el llenguatge interior. Desenvolupa l’atenció visual i auditiva i exercita els pensaments necessaris per a la relació interpersonal.
2. HABILITATS COGNITIVES, en dues versions corresponents als 10 i 11 anys. Entrena els cinc pensaments indispensables per millorar les relacions interpersonals.
3. HABILITATS SOCIALS PER A NENS I NENES, una única versió per a Educació Primària. Conté una escala per mesurar l’assertivitat, en dues versions: una per als 6-8 anys i una altra per als 9-11 anys.
4. LA FORMACIÓ EN VALORS, una versió per a nens i nenes del 3r cicle de Primària.
Decideix és un programa per als cursos de primària, adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.
Un concepte fonamental per entendre el suport teòric d'aquest programa és el de mediació verbal. S'anomena mediació verbal l'ús del llenguatge com a un regulador intern del pensament racional i lògic. L'ús de la mediació verbal es desenvolupa, normalment, entre els cinc i els set anys d'edat i és el que diferencia els processos humans de pensament dels processos propis d'animals inferiors o de nens petits; és a dir, es passa de processar la informació associativament, a fer-ho cognitivament (White, 1970).
Un desenvolupament adequat de la mediació verbal facilita la internalització de la funció inhibidora del llenguatge, que serveix per bloquejar les reaccions impulsivoassociatives, tant en el camp cognitiu com en el social.
La mediació verbal serveix, igualment, per facilitar l'aprenentatge, la solució de problemes i la previsió de conseqüències.
Tot el programa es mou en el camp de la solució de problemes intrapersonals i interpersonals, aquesta serà la seva primera característica. La segona, igualment important, serà l'entrenament en habilitats cognitives, principalment per mitjà d'un modelatge continu per part del professorat.
El programa Decideix pretén, doncs, entrenar l'alumnat per saber buscar solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, és a dir, amb altres nens i nenes, amb els seus pares i mares, amb adults. Existeixen dues versions del programa: Decideix I per a 3r o 4t d’educació primària i Decideix II per a 5è o 6è. Les dues versions són completes en si mateixes: es pot començar per la que correspongui, encara que no s'hagi treballat l'anterior. A més, no són idèntiques, de tal manera que qui les faci totes dues no tindrà la sensació d'estar practicant els mateixos exercicis, tot i que, en el fons, estigui desenvolupant sempre les seves habilitats cognitives i socials.
Per ensenyar a l'alumnat un llenguatge interior amb el qual es donin instruccions a si mateixos, han seguit Meichenbaum i Goodman i han formulat quatre preguntes. (preguntes màgiques).Aquestes preguntes són:
- Què he de fer?
- De quantes maneres puc fer-ho?
- Quina és la millor?
Com ho he fet?
Amb aquest material també es facilita identificar amb seguretat les sis emocions bàsiques: alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por i vergonya.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
1. HABILITATS COGNITIVES. Ensenyar les habilitats cognitives necessàries per a la relació interpersonal.
2. CREIXEMENT MORAL. Teoria del creixement moral i dilemes per a l’entrenament cognitiu i la discussió moral.
3. HABILITATS SOCIALS. Teoria i mètode estructurat per a l’entrenament. Escala per mesurar l’asssertivitat.
D’aquests tres continguts, se’n presenten dues versions per a la secundària: una per al primer cicle i una altra per al segon.
Aquest curs va ser introduït a Espanya pel professor Vicente Garrido Genovès de la Universitat de València. A les illes Canàries el responsable i director del programa des de l’any 1988, és el professor Manuel Segura Morales, del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de la Laguna. Des dels inicis el curs s’ha impartit al professorat de bona part dels CEP de les illes i a força centres d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Cicles formatius i Batxillerat. Els resultats de millora de les habilitats socials i de les relacions socials entre l’alumnat que ha rebut aquest curs han estat avaluades com extraordinàriament positives i el professorat reacciona amb molt d’interès i entusiasme davant el programa (per a una valoració tècnica del programa vegeu la nota final d’aquesta presentació).
Per tal que el programa sigui plenament eficaç ha d’impartir-se complet tot i que també és útil com a recurs esporàdic per centrar l’atenció dels alumnes i fer-los reflexionar. Per això es poden utilitzar els jocs i els exercicis de forma separada i no sistemàtica. Però, insistim, el que és desitjable i eficaç és impartir-lo complet en les tres parts. Aquestes parts són:
- Habilitats cognitives
- Creixement moral
- Habilitats socials
En relació amb l’aspecte interpersonal de la intel·ligència, aquest curs té en compte les idees de Gardner, enriquides per les investigacions de Goleman sobre la intel·ligència emocional i de Marina sobre la intel·ligència creadora. Per millorar aquesta intel·ligència interpersonal, el curs de competència social ensenya els cinc pensaments que Spivack i Shure van indentificar com a específics per a la resolució de problemes interpersonals. Aquests pensaments són el causal, l’alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el de mitjans-fins, com explicarem tot seguit. El treball experimental de Spivack i Shure, posteriorment confirmat estadísticament per les massives enquestes realitzades per Robert Ross i Elizabeth Fabiano, ha determinat de forma indiscutible que per solucionar els problemes interpersonals, és a dir, per relacionar-se bé, són necessàries aquestes cinc capacitats cognitives. La troballa és important: des d’ara no n’hi ha prou a animar un nen (o adult) que perdoni qui l’hagi ferit, que no sigui agressiu, que “parli bé” als altres, etc. Perquè no és únicament qüestió de voluntat, de voler o no voler respectar les altres persones i realcionar-s’hi bé: abans d’això cal tenir les cinc capacitats o habilitats cognitives. Aquestes capacitats falten al 86% de la població que presenta problemes de delinqüència i al 78% de la que presenta problemes de drogaaddicció, que són els casos més extrems d’incompetència social. Això explica que molts programes per prevenir o corregir la delinqüència i per a la teràpia de la drogoaddicció no donin un resultat a llarg termini en no incloure l’entrenament cognitiu d’aquests cinc pensaments.
Els cinc pensaments o habilitats cognitives.
- El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és .….” i donar un diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal.
- El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra … Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”). Tal i com va dir Machado són aquells que utilitzen el cap no per pensar sinó per envestir.
- El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Suposa avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Hi ha moltes persones, a la nostra cultura audiovisual, a qui manca aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les conseqüències que no varen ser capaces de preveure: en el comportament en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues…
- El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un pensament més violent, acostumen a estar mancats d’aquest pensament.
El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que suposa saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporalitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.
La bona notícia és que aquests pensaments els té tothom, com a mínim en el seu estat embrionari i, per tant, hi ha la possibilitat d’ensenyar-los per a poder desenvolupar-los. Si ho féssim, les relacions interpersonals, en parella, en família, al treball, entre amics i fins i tot entre enemics serien infinitament millors del que són ara.
Penso que amb aquest resum del preàmbul i justificació podem fer-nos una idea de qué va el programa de competència social. Els materials de primària i secundaria els podeu trobar en els CRPs.
Els cursos de formació al professorat realitzats fins ara tan a primària com a secundaria han sigut molt ben valorats, però com aplicació directa amb alumnes s’aplica poc sobre tot a secundària.
Parlant clar, hi ha pocs instituts que facin el programa de competència social amb l’alumnat, tal i com esta en els materials, per diferents problemes, organitzatius i d’ubicació en les tutories o en els pocs crèdits variables que queden en la secundària. Però el que penso, és que la formació al professorat, té repercussió en la pràctica docent.
En resum reflexionar sobre aquests aspectes amb el professorat ajuda a coordinar les nostres accions educatives fer-les més coherents les unes amb les altres.
Un tema pendent és el com retornar la responsabilitat d’aquesta formació a les famílies. Des de l’ICE de la UAB ens ho hem plantejat i estem elaborant uns materials que puguin servir al professorat per organitzar activitats formatives adreçades a les famílies que puguin facilitar la millora de la seva intervenció i de l’assumpció de la seva responsabilitat en aquesta tasca.
Cesc Notó
Coordinador de l’equip de convivència ICE UAB
