mediació escolar

Si cerquem per la xarxa segureament que trobem moltíssima informació sobre mediació escolar, objectius, programes de mediació, experiències...

Per començar a anar obrint boca us deixarè aquest video que he trobat i que il·lustra el concepte de mediació.

A continuació exposarè els ítems més importants i que a tots ens poden interesants de saber sobre la mediació; extrets de: http://www.xtec.cat/se-conca/Carme%20Boqu%E9.pdf

Què cal saber sobre la mediació escolar?

• La mediació escolar té per objectiu educar la convivència.
• Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.
• Accepta les diferències, no intenta canviar a les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.
• Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”, sinó de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.
• Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies i personal de serveis i d’administració.
• La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o legal.
• Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.
• Quan en un conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el conflicte.
• La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra

Què aporta la mediació als alumnes?

�La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes.

• Ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat.
• Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.
• S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament i críticament) a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional), a defensar els drets de les persones (justícia social), ...
• Les nenes i els nens desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida.

Com s’implementa la mediació a l’escola?

• Hi ha tres tipus d’actuacions possibles: activitats de tutoria, servei de mediació i projecte col·lectiu.
• Les activitats de tutoria són tasques molt senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. El/la mestre/a accepta totes les opinions i evita donar solucions.
• El servei de mediació és una instància de regulació de conflictes que no substitueix les normes de convivència de l’escola. Actua educativament i preventivament ja que es fonamenta en la responsabilització i reparació, més que no en la sanció.
• El servei de mediació pot oferir-se a tots els membres de la comunitat o tan sols a l’alumnat. En el darrer dels casos, són el mateixos alumnes els que fan de mediadors/es.
• El projecte col·lectiu és un treball cooperatiu que realitzen els/les alumnes d’un grup de cara a millorar algun aspecte del seu entorn immediat.

Quin és el rol del mediador/a?

• En els centres on existeix un servei de mediació les persones que es troben en una situació conflictiva poden optar per demanar la intervenció del mediador.
• El mediador reuneix les persones en conflicte i els explica que treballaran per canviar la situació. La participació és sempre voluntària i allò que es diu és confidencial.
• El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions: no té poder.
• Hi ha tres normes: parlar sense interrompre, evitar les desqualificacions i cooperar en la recerca d’una via de sortida.
• Els protagonistes del conflicte decideixen per ells mateixos allò que més els satisfà, el poder de decisió és a les seves mans.
• Un cop comença la trobada, el mediador escolta a cada persona per separat i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la situació, com la fa sentir i què li suposa.
• A continuació treballa per elaborar una definició conjunta del conflicte que reculli les preocupacions de cada part.
• Després convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per canviar la situació. Els protagonistes del conflicte n’escolliran les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant en la busca d’una via satisfactòria pels dos.
• Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn de que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds negatives d’una persona envers l’altra en reconeixement i revalorització mútues.
• És usual i recomanable el treball en comediació (2 mediadors), això permet que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin, també, alumnes; en canvi, entre docent i alumne els mediadors serien un/a docent i un/a alumne.